Dossier de Textos 1r de Batxillerat

  • View
    292

  • Download
    3

Embed Size (px)

Text of Dossier de Textos 1r de Batxillerat

DOSSIER DE TEXTOS Argumentatius- expositius- descriptius prediuctius-gneres literaris propietats textuals Trobadors-Ramon Llull

Llibre dels feits- Ramon Muntaner- Bernat Desclot- Pere el CerimonisEiximenis -Anselm Turmeda-Vicent Ferrer Bernat Metge- Dante- Petrarca Jordi de Sant Jordi- Ausis March JAUME ROIG Joanot Martorell-Tirant lo Blanc i Curial

Llengua catalana i literaturaIES Mossn Alcover

1r de Batxillerat

Curs 2010-2011

Llengua catalana i literatura ndex

IES Mossn Alcover

1. Textos argumentatius ESPINS, Josep M. Pena de llibre, Avui, 23-9-97 CARBONELL, JOAQUIM i 160 firmes ms, Valldoreix. Els gossos i la convivncia ciutadana. Avui, 21 doct. 1997 Cent per cent. Renou de nit: doblers i diversi versus descans, 20 doctubre de 2008 MONTERO, Rosa, El Pas, 16 de juliol de 2002 ZAPATA, David. IES Montcada i Reixac RIBERA, C. Aprendre a aprendre. Presncia (Del 3 al 9 de setembre de 2010) 2. Textos expositius CAETE, Ma Luz. IES Montcada i Reixac ESPINS, J. M. Curiositats lingstiques, Avui 3. Textos descriptius ESPINS, J. M. Els nostres objectes de cada dia (Text adaptat) FOLCH i CAMARASSA. Fer-se gran de deb, Ed. Alfaguara GARRIGA, ngels. Un rtol per a Curt Patronato Provincial de Turismo, Soria. Rutas. Catedral de Burgos dOsma PLA, Josep. El carrer Estret, Ed. Destino VALERA, J. Pepita Jimnez 4. Textos instructius FIELDING, Helen. El diari de Bridget Jones OVIDI, Art destimar TUGORES, A. Recepta dels senyorets o crespells 5. Textos predictius MAI, Jacob. El transport del futur 6. Textos orals CALDERS, P. Lhora en punt MART i POL, M. La primera vegada SIM, Isabel-Clara. Entre classe i classe. Dones 7. Gneres literaris Narrativa CALDERS, P,. Invasi subtil i altres contes CATAL, Vctor la pujada de Solitud HEMINGWAY, E., El vell i la mar Poesia CARNER, Josep. Amor Finat GUERAU de Liost MARAGALL, Joan. Lestimada de don Jaume a Visions & Cants VERDAGUER, Jacint Teatre BENET I JORNET, J. M. A la Clnica. Descripci dun paisatge i altres textos

8. Propietats textuals Conversa telefnica. Un jove, usuari de la comanyia dautobusos Transprix, hi telefona. El gos Els mitjans de transport Instncia de Pere Lpez Pollastre al forn amb allioli

2

Llengua catalana i literatura 9. Poesia trobadoresca BERGUED de, Guillem BORNELL de, Girault GIRONA de, Cerver PEGHILLAN de, Aimeric VENTADORM de, Bernat. No s meravella si el meu cant

IES Mossn Alcover

10. Ramon Llull Cant de Ramon Doctrina Pueril Llibre dAmic e Amat Llibre de les bsties: Eximpli 1 Eximpli 2 Llibre dEvast e Blanquerna Llibre de les Meravelles 11. Crniques medievals JAUME I Llibre dels Feits. Entrada a la ciutat de Mallorca, dia 31 de desembre de 1229 Crnica de Bernat Desclot. Fragments sobre la mort de Pere el Gran Crnica de Ramon Muntaner. Elogi de Catalunya i de la llengua catalana Crnica de Pere el Cerimonis. El naixement del rei Pere el Cerimonis

12. Literatura moral i religiosa EIXIMENIS, Francesc. Exemple dun pags i un picaplet de Mallorca. Dotz de lo Cresti, CCCLXXXVII Consells per al bon comportament a taula Visi crtica de la dona Lo Cresti, MXLVII Con gelosia s folla cosa e contra la amor matrimonial. Lo libre de les dones, Captol XLVIII FERRER, Sant Vicent. Fragments de sermons TURMEDA, Anselm. Elogi dels diners al Llibre dels bons amonestaments (1398) 13. Humanisme i Bernat Metge ALIGHIERI, Dante. La Divina Commedia. Inferno. Cant XXVI Vita Nuova METGE, Bernat. Lo somni. Llibre III. Parlament de Tirsies Llibre IV. Elogi a les dones PETRARCA, Francesco. Canoner. Poema CCLXIX 14. Jordi de Sant Jordi Stramps, Poema IX Just lo front 15. Ausis March Cants damor: 28, 29, 68,80,81 Cant espiritual. (Fragments) 16. Jaume Roig Spill o Llibre de les dones (Fragments) 17. Curial e Gelfa Visi-somni de Curial 18. Tirant lo Blanch Captol CCXXXI. Com Plaerdemavida pos a Tirant en lo llit de la Princesa Captol CCLXXI. Rplica que fa Tirant a la sua Princesa Captol CLXXV. Resposta feta per la Princesa a Tirant 19. Pautes per al comentari de text

3

Llengua catalana i literatura

IES Mossn Alcover

1. Textos argumentatius

ESPINS, Josep M. Pena de llibre, Avui, 23-9-97 A Benalmdena (Mlaga), com en molts altres llocs, suposo, els motoristes menors dedat paguen poqussimes multes de circulaci. Per insolvncia o per la ra que sigui. La policia local sha posat dacord amb lalcalde per evitar que continu EL QUE CONSIDEREN UNA PRESA DE PEL. La soluci s curiosa: qui no paga haur de llegir un llibre. Els infractors hauran danar a la biblioteca municipal, llegir un llibre i, desprs, omplir un qestionari anotant-hi les dades del llibre, explicant largument i jutjant lencert del final (no es preveu, doncs que es puguin llegir llibres que no siguin novelles...). Les preguntes samunteguen. Qui jutjar si el treball del condemnat s correcte? [...] i Qu passar amb els qui suspenguin lexamen de lectura? Diu el cap de policia local que amb les multes no han aconseguit que disminueixin les infraccions dels motoristes joves i que amb la lectura dun llibre espera aconseguir-ho. La conclusi sembla clara: obligar a llegir es considera una sanci ms dura i ms temible que haver de pagar quinze mil pessetes. Mira, tio, jo ja no em salto els vermells, em farien llegir un llibre, tho imagines? Evidncia absoluta: la lectura s un cstig. Tamb diu el policia que aix guanyarem addictes a la lectura. Home...Nest segur?[...] Dubto bastament, ho confesso, de lefecte exemplar de la lectura en general, i daquesta en particular. Paga o llegeix s un eslgan que, en el fons, presenta la lectura com una multa. Els pares dels infractors, doncs, no cal que llegeixin. Els policies municipals, tampoc. Ni, naturalment, cap ciutad com cal, pagador dimpostos i arbritris. La lectura s prpia dels insolvents. CARBONELL, JOAQUIM i 160 firmes ms, Valldoreix. Els gossos i la convivncia ciutadan. Avui, 21 doctubre de 1997 A Sant Cugat cada dia tenim ms gossos i , malauradament, lactitud incvica o irresponsable dalguns amos fa que els seus animals cren problemes Graus de convivncia. Per una banda, agressions. Hi ha molts gossos que van sols pels carrers, o que entren i surten de casa seva quan volen, i ataquen el primer vianant, ciclista o motorista que shi acosta. Aquesta actitud agressiva ha fet que passejar per segons quines zones de Sant Cugat especialment La Floresta, Mira-sol i Valldoreix- es converteixi en una activitat perillosa o, en tot cas, poc plaent. Els nens no poden sortir al carrer a jugar amb tranquillitat, els pares que empenyen cotxets de criatura passegen amb por, els ciclistes han de vigilar a cada cantonada i la feina descombriaires, carters i repartidors sha convertit en un infern. Desprs, els excrements. s una molstia menor al centre de Sant Cugat, per a Mira-sol, La Floresta i Valldoreix s un problema constant. Hi ha carrers que semblen lavabos pblics, on la trepitjada fatdica s inevitable. I per acabar, el fet de bordar sense parar, sense motiu, agressivament, de dia i de nit. Tots sabem que els gossos tenen una gran capacitat daprenentatge i dadaptaci a les nostres fores de vida, i dadaptaci a les nostres formes de vida, i que si molts dells tenen un comportament que va en contra de la convivncia noms s degut a la negligncia dels seus amos. s per aix que animem els amos de gossos a respectar les normes bsiques de convivncia i a no tolerar als seus gossos actituds agressives i antihiginiques que mai no permetrem a les persones. En tot cas, per corregir els amos incvics reclamem als poder pblics que assumeixin la seva responsabilitat i prenguin les mesures necessries per fer complir la llei i preservar la pau cvica. Cent per cent. Renou de nit: doblers i diversi versus descans. (20 doctubre de 2008) No s un tema nou. Ja fa alguns anys que Manacor ha esdevingut un dels centres neurlgics de marxa nocturna a Mallorca. Hi ve gent de tota lilla. Al municipi, i ms concretament al nucli urb de Manacor ha estat molt coneixedor laugment de persones i restaurants i altres negocis que anaven associats a tot aquest moviment hum i econmic. Justament, per, en economia existeix el concepte dexternalitat. El definim aqu: Nom que rep la producci o el consum dun b afecta directament consumidors o empreses que no participen en la seva compra ni en la seva venda, i quan aquests efectes no sn reflectits totalment en els preus de mercat. En poques paraules, per clares: a Manacor els consumidors doci nocturn shan vist beneficiats per l'oferta sorgida. I per aix paguen. Els locals de copes han satisfet les nsies ocioses d'aquestes persones, i per aix cobren. Fins aqu, res a dir-hi. Per aqu hi ha un consum d'un b que "afecta directament consumidors o empreses que no participen en la seva compra ni en la seva venda". Els vens del centre de Manacor no tenen res a veure amb l'escndol que es munta cada vespre a baix del seu portal. Ni l'han demanat. Ni l'han anat a cercar. Els ha comparegut. Justament, l'economia preveu per aix el concepte d'"externalitat". Per tamb justament per aix s'espera que les institucions pbliques hi posin remei. Un exemple d'aix el trobarem en la famosa ecotaxa de l'anterior Pacte de Progrs. L'externalitat del turisme provocava (i provoca encara) una salvatge destrucci del territori. Les institucions, per tant, preveuen una "sanci" (impost, taxa, pagament, com es vulgui) econmica per als qui sn capaos de dinamitzar l'economia, per amb un cost afegit inevitable. El mateix, a Manacor. L'oci nocturn porta sempre intrnseques molsties de renou i de brutcia. No ja per l'activitat dels bars, que, bviament, ha d'estar controladssima, sin per la presncia de milers de persones al carrer a partir de les dotze de la nit, unes hores en qu la majoria de persones posen els ossos de pla, que vol dir que se'n van a dormir. En termes ecolgics, qui embruta ha de pagar. En termes d'oci nocturn: qui embruta el silenci de la nit, ha de pagar. Volem dir amb aix que si els governants manacorins ten