Teoria enllaç 1r Batxillerat

TEORIA DE LENLLA QUMIC

FULORENO pepjordi jvsirerol

ENLLA QUMIC La manera en que estan enllaats els

elements qumics en les diferents substncies pures determinar lestructura daquests

composts aix com les propietats fsiques i qumiques daquestes substncies.

LESTUDI DE LENLLA QUMIC SER VITAL PER PODER SISTEMATITZAR LESTUDI DAQUESTES SUBTNCIES.

Fet aix, no ens sorprendr trobar primer els gasos, desprs els lquids i desprs les substncies slides.

He -272,5 -269 gas

H2 -259 -253 gas

Ne -248 -246 gas

O2 -224 -183 gas

N2 -210 -196 gas

CO -205 -191 gas

O3 -197 -112 gas

Ar -189 -186 gas

CH4 -182,5 -162 gas

C4H10 -138 -0,5 gas

Cl2 -101 -34 gas

N2O -90,86 -88,48 gas

H2S -86 -60 gas

CO2 -78 -57 gas

NH3 -77,73 -33,34 gas

CCl4 -23,2 77 lquid

N2O4 -11,2 21,2 lquid

Br2 -7,2 58,8 lquid

N2H4 -1 114 lquid

H2O2 -0,4 150 lquid

K 68,38 759 slid

S 115,2 445 slid

NaNO3 308 380 slid

HgS 580 - slid

Mg 650 1091 slid

KI 681 1330 slid

RbCl 718 1390 slid

NaBr 747 1396 slid

KCl 776 1500 slid NaCl 801 1413 slid

CaCO3 900 - slid

Cu 1084 2562 slid

CaF2 1418 2533 slid

Ni 1453 2732 slid

Fe 1538 2862 slid

Fe2O3 1553 - slid

BaSO4 1580 - slid

TiO2 1830 2500 slid

MgO 2852 3600 slid

C 3800 5100 slid

Analitzem les substncies gasoses i lquides. He -272,5 -269 gas

H2 -259 -253 gas

Ne -248 -246 gas

O2 -224 -183 gas

N2 -210 -196 gas

CO -205 -191 gas

O3 -197 -112 gas

Ar -189 -186 gas

CH4 -182,5 -162 gas

C4H10 -138 -0,5 gas

Cl2 -101 -34 gas

N2O -90,86 -88,48 gas

H2S -86 -60 gas

CO2 -78 -57 gas

NH3 -77,73 -33,34 gas

CCl4 -23,2 77 lquid

N2O4 -11,2 21,2 lquid

Br2 -7,2 58,8 lquid

N2H4 -1 114 lquid

H2O2 -0,4 150 lquid

Alguns sn gasos nobles.

Hi ha substncies on senllacen toms dun mateix element.

Per TOTS els toms enllaats (o no) sn

NO METALLS

Tamb nhi ha amb elements diferents enllaats entre s.

Analitzem les substncies slides. K 68,38 759 slid

S 115,2 445 slid

NaNO3 308 380 slid

HgS 580 - slid

Mg 650 1091 slid

KI 681 1330 slid

RbCl 718 1390 slid

NaBr 747 1396 slid

KCl 776 1500 slid

NaCl 801 1413 slid

CaCO3 900 - slid

Cu 1084 2562 slid

CaF2 1418 2533 slid

Ni 1453 2732 slid

Fe 1538 2862 slid

Fe2O3 1553 - slid

BaSO4 1580 - slid

TiO2 1830 2500 slid

MgO 2852 3600 slid

C 3800 5100 slid

Ara, molts sn metalls !!!

I tamb hi ha substncies que estan formades per un metall i un no metall (o grup de no metalls)

Qu tenim fins ara?

Substncies formades per un sol tipus dtoms:

Les no metlliques sn gasoses Les metlliques sn slides

Substncies formades per ms dun tipus dtom: Si sn no metalls, la substncies s gasosa (tamb pot ser lquida) Si hi ha metall i no metall, la substncia s slida.

HI HA ALGUNES EXCEPCIONS !!!

Si els gasos nobles no senllacen amb ning, no podria ser que el voler aconseguir una configuraci electrnica de gas noble sigui la fora impulsora en qualsevol enlla?

S, efectivament, i daqu venen els 3 tipus denlla que estudiarem.

ENLLA INIC Les substncies iniques estan compostes per metalls i no metalls (toms o grups dtoms (clorur de sodi (NaCl), sulfur de magnesi (MgS), Nitrat de plom (Pb(NO3)2)). Estan compostes per ions: toms que han guanyat o perdut electrons formant aix espcies carregades elctricament.

Els ions i els caOons satrauen mutuament per formar una estructura tridimensional gegant (estesa a tot lespai)

CaO sodi Na+ Ani clor: Cl-

Com es senten aquest enlla? Lenlla sestableix entre metalls i no metalls.

Els metalls tenen tendncia a formar ions posiOus (caOons) perdent electrons i aix aconseguint una conguraci de gas noble. Els no metalls, per fer el mateix, tenen tendncia a formar ions negaOus (anions). Aix la situaci s la ideal per a qu es formi una substncia inica.

Li F

Electron donaOon

Li+ F-

ARracOon

ENLLA INIC

En aquesta estructura tots els ions estan interaccionant entre s i shan de complir les segents condicions:

En el balan de forces, han de guanyar les atracOves. Els ions de signe contrari estan ms a prop que les del mateix signe.

El balan de crregues ha de ser neutre nmero de crregues posiOves = nmero de crregues negaOves.

ENLLA INIC

Compost inic Fusi (C) Clorur de Ferro 677

Clorur de potassi 770

Clorur de sodi 801

xid de coure 1446

xid de calci 2707

Lelevat punt de fusi indica que lenergia denlla s elevada. Malgrat aix, sn composts FRGILS. Si amb un cop disloquem la xarxa, es trenquen rpidament.

ENLLA INIC

Els composts inics poden conduir lelectricitat, per noms en aquelles situacions en que els ions (portadors de la crrega elctrica) es poden moure lliurement.

- + + - + - - + +

- + -

+

-

+ - +

- +

- + -

+ -

+ +

-

FS

+ - -

+ + - - +

- +

DISSOLT

H2O 800C 20C

En cas que el compost esOgui fos.

En cas que el compost esOgui dissolt.

+

+ - +

- +

-

-

+

- -

+ +

-

+

COMPOST INIC FS

FS O EN SOLUCI, UN COMPOST INIC CONDUEIX LELECTRICITAT. DAIX SEN DIU QUE SN ELECTRLITS

ENLLA INIC

Qu passar quan els elements que shagin denllaar siguin NO METALLS?

He -272,5 -269 gas

H2 -259 -253 gas

Ne -248 -246 gas

O2 -224 -183 gas

N2 -210 -196 gas

CO -205 -191 gas

O3 -197 -112 gas

Ar -189 -186 gas

CH4 -182,5 -162 gas

C4H10 -138 -0,5 gas

Cl2 -101 -34 gas

N2O -90,86 -88,48 gas

H2S -86 -60 gas

CO2 -78 -57 gas

NH3 -77,73 -33,34 gas

CCl4 -23,2 77 lquid

N2O4 -11,2 21,2 lquid

Br2 -7,2 58,8 lquid

N2H4 -1 114 lquid

H2O2 -0,4 150 lquid

Ara ja no hi haur un element que formi cations amb facilitat i un altre que formi anions. La soluci haur de ser una altra: la compartici delectrons.

Enlla Covalent En totes aquestes MOLCULES hi ha enllaos per comparOci delectrons

Met, CH4 Amonac, NH3 Dixid de sofre, SO2

En MOLCULES molt ms grans tamb pot haver-hi enlla COVALENT

Nylon Protena

Lenlla covalent es dna entre elements NO METLLICS.

Enlla covalent Enlla en qu els electrons sn compartits per cada parell dtoms

Com es formen els enllaos?

Per compartici delectrons

Es comparteixen electrons per aconseguir configuraci de gas noble.

Lenlla s sempre entre no metalls.

Diagrames denlla:

Aigua, H2O:

O H H

H

H

O

1.- Dibuixa cada tom amb els seus electrons de valncia

2.- Ajunta els toms de manera que tots puguin aconseguir la configuraci de gas noble(8 electrons,2 per lH)

TEORIA DE LEWIS

TEORIA DE LEWIS

O O O O

Oxigen, O2:

A vegades es poden establir enllaos mltiples (amb ms dun parell delectrons compartits entre els toms. Aix s el que passa en substncies com O2 i N2

TEORIA DE LEWIS

!

TEORIA DE LEWIS

!

!

Excepcions a la regla del octet

Octet incomplert

Molculas amb n impar de electrons

Octet expandid

Algunes molcules o ions sumament reactius tenen tomos amb menys de

vuit electrons en la seva capa externa.

Un exemple es el trifluorur de bor (BF3). En la molcula de BF3 ltom

de bor central tan sols t 6 electrons al seu voltant.

Octet incomplert

Teoria de lewis

EL OCTET AMPLIAD: La regla es basa que en lltim nivell acaba amb s2p6, per a partir del tercer nivell els toms sn prou grans com per admetre 4 oxigen al seu voltant i no complir la regla de loctet. De fet existeixen el orbitals d als que poden promocionar electrons. Aquestes estructures no tenen configuraci de gas noble per tamb sn estables Exemples daix sn els compostos PCl5 , SF6 y SF4.

Les molcules amb un nmero senar delectrons tampoc compleixen la regla de Lewis. Per exemple el NO

Quan els toms sajunten A TRAVS DENLLAOS COVALENTS, tenim MOLCULES REALS.

Ja no tenim una estructura tridimensional infinita formada per trilions dtoms(o ions). En cas de pocs toms enllaats, tenim el que podem anomenar estructures moleculars simples.

Estructura molecular simple

Enllaos covalents

Electronegativitat: Propietat peridica que indica la capacitat que t un tom per competir, amb un altre tom,

pels electrons amb els quals formen lenlla.

CARCTER DE LENLLA

CARCTER DE LENLLA NO TOT S BLANC O NEGRE, TAMB HI HA TONALITATS INTERMITGES

Les diferncies delectronegativitat entre els elements no metllics fa que ja no podem parlar sempre denlla covalent pur o inic pur, s ms correcte parlar dun enlla que t un tant per cent denlla inic o covalent. Tamb podem dir que tal o qual enlla s predominantment inic o covalent, ... . A ms, en un enlla covalent, i segons lelectronegativitat dels toms que