CAMP ELÈCTRIC. 2n BATXILLERAT

  • Published on
    22-Jul-2015

  • View
    583

  • Download
    5

Embed Size (px)

Transcript

<ul><li><p>CAMP ELCTRIC</p></li><li><p>UN POQUET DHISTRIAEl 600 a.C. el filsof grec Tales de Mileto va observar una resina fossilitzada anomenada AMBRE (mbar en castell), en grec ELEKTRONQue en fregar-la atreia petits objectes com plomes. </p></li><li><p>Des de lantiguitat fins a la revoluci cientfica del segle XVII aquest fenomen es va considerar cosa de magia i com un espectacle per entretenir a la gent.</p><p>A partir del segle XVIII es va comenar a estudiar sistemticament</p></li><li><p>Aix aquest fenomen elctric es va donar a conixer massivament al segle XVIII quan es van crear les primeres mquines electrosttiques que podien generar chispes espectaculars</p><p>La alta sociedad visitava els laboratoris dels cientfics perqu donava cert prestigi social.</p></li><li><p>1rs CIENTFICS QUE EL VAN ESTUDIAR AMB EL MTODE CIENTFIC:LUIGI GALVANI: Contracci muscularALESSANDRO VOLTA: Fabricaci de la primera pila.BENJAMIN FRANKLIN: Invent el parallamps.CHARLES AGUSTIN COULOMB: Enuncia la llei fsica que explica la fora elctrica.</p></li><li><p>DURANT EL SEGLE XIX:AMPRE: Estudi del corrent elctric.FARADAY: Relaciona el fenomen elctric i magntic.OHM: Enuncia la llei fsica que relaciona I, R i V en els circuts elctrics.MAXWELL: Formula tericament les quatre frmules que expliquen tot lelectromagnetisme i la llum.</p></li><li><p>CINCIA-TECNOLOGIA-ECONOMIA-SOCIETATEl ms inslit daquest fenomen s que tot duna els engeniers el van buscar aplicacionsAix, per 1a vegada en la Histria es treia profit, en el moment, dels estudis cientfics recents i, a ms a ms, va revolucionar el mercat capitalistaProduint un vertader canvi en la societat.Una vertadera relaci: C-T-E-S</p></li><li><p>GRANS APLICACIONSAix es va inventar: El telgraf La bombeta i, per tant, larribada la llum als carrers i a les cases! La telefonia Rdio TelevisiOrdinador</p></li><li><p>EXPLICACI DE LA INTERACCI ELCTRICALa interacci elctrica s causada per la CRREGA ELCTRICA que s una propietat de la matria.A nivell atmic sabem que hi ha: - Protons: amb crrega positiva. - Electrons: amb crrega negativa. El valor daquesta crrega s 1,60210-19 C, i s el valor ms petit que trobam a la matria estable. - La crrega es conserva en qualsevol procs.</p></li><li><p>Com sabem lestructura atmica s:</p><p>Per tant, als fenmens ms quotidians, lnic que sintercanvien sn els electrons.</p></li><li><p>LA FORA ELCTRICALLEI DE COULOMB (1785)</p><p>Pot sser tant atractiva com repulsiva.</p><p>Les forces elctriques sn presents, de forma directa o indirecta, en la majoria de les activitats diries.</p></li><li><p>QU S LA K?La K s la constant elctrica.Al contrari que la G que sempre t el mateix valor, el valor de K depn del medi on es troben les crregues.Val </p><p>La constant dielctrica del buit: 0 = 8,85410-12 C2N-1m-2La constant dielctrica relativa: r = / 0 - Per exemple el ferro t una r = 1500</p></li><li><p>LA FORA ELCTRICA ATRACTIVA: EXEMPLES:s la responsable del comportament de molts de productes comercials:Lents de contacte: atrauen electricament a les protenes de les llgrimes de lull.</p></li><li><p>Les pols del maquillatge queden unides elctricament a la pell. </p></li><li><p>La fotocopiadora ionitza certes zones dun rodet al que queden adherides les partcules de toner i transpassades al full.</p></li><li><p>EL CAMP ELCTRICCAUSA que el crea: CRREGA en reps. magnitud escalar.CAMP DE FORCES: s un camp vectorialCAMP CENTRAL: s un camp conservatiu, per tant, podrem expressar el treball realitzat per les forces amb una magnitud escalar: LENERGIA POTENCIAL. </p></li><li><p>EXEMPLES:Els tiburons sn sensibles camps elctrics molt petits produts per les crregues dun cos, per exemple el dun peix amagat.s a dir, pot veure mitjanant camps elctrics.</p></li><li><p>Hi ha peixos que creen camps elctrics pulsants, produint una diferncia de potencial entre el cap i la cua, comunicant-se entre ells i amb el medi.Gnathonemus petersi </p></li><li><p>EL POTENCIAL ELCTRIC:</p></li><li><p>EXEMPLES:La anguila elctrica (electrophorus) t cllules musculars modificades que poden produr descrregues elctriques instantnies de 300 V, el suficient per atabalar a una presa.</p></li><li><p>LAIGUA s un dipol elctric, fet que ha donat lloc a la VIDA tal com la coneixem al nostre planeta. </p></li><li><p>El COR es comporta com un dipol elctric. Es pot mesurar el potencial creat per ell en diferents parts del cos mitjanant elctrodes (electrocardiograma) per poder detectar anomalies del seu funcionament.</p></li><li><p>La crrega circula pels circuts elctrics grcies a una diferncia de potencial creada per un generador.</p></li><li><p>Tubs de TV: tubs de raigs catdics que sn noms electrons.</p></li><li><p>Acceleradors de partcules: grcies a ells: - Sest estudiant lestructura de la matria. - Es curan malaties (cncer) - Es fan proves diagnstiques no invasives.</p></li><li><p>ENERGIA POTENCIAL ELCTRICA</p><p>El treball pot sser:- W &gt; 0- W &lt; 0</p></li><li><p>EXEMPLES:La distncia de separaci dels toms quan formen un enlla s aquella en la que lenergia potencial s mnima.</p></li><li><p>Els cristalls inics sn estables degut a la suma de les energies potencials de cada enlla: ENERGIA RETICULAR</p></li><li><p>REPRESENTACI DEL CAMP ELCTRIC</p></li><li><p>SUPERFCIES EQUIPOTENCIALS</p></li><li><p>DISTRIBUCIONS DISCRETES DE CRREGA:</p><p>Crregues elctriques puntuals allades.Exemples: - Prot:</p><p>- Electr:</p></li><li><p>DISTRIBUCIONS CONTNUES DE CRREGA: s una aproximaci macroscpica que es fa quan les crregues estan molt a prop.</p></li><li><p>FLUX DEL CAMP ELCTRIC</p></li><li><p>TEOREMA DE GAUSS</p><p>Ens permet determinar el camp elctric creat per distribucions contnues de crrega amb una geometria senzilla.</p></li><li><p>APLICACIONSCAMP CREAT PER UN PLA INFINIT CARREGAT UNIFORMEMENT</p></li><li><p>ELECTRICITAT A LA MATRIA.Es va considerar que era una propietat de tota la matria.El primer en descobrir-ho va sser THOMSON ja que va descobrir lelectr.</p><p>Conductors Semiconductors Allants</p></li><li><p>CONDUCTOR:Material que facilita el pas de corrent elctric.- METALLS: cables de les installacions elctriques </p><p>- SUBSTNCIES INIQUES EN DISSOLUCI (ELECTRLITS): pilles alcalines</p></li><li><p> FENMENSEFECTE PUNTES</p></li><li><p>GBIA DE FARADAY</p></li><li><p>SEMICONDUCTOR:Material que condueix el corrent elctric de vegades.- SEMIMETALLS: Silici, germani</p></li><li><p>ALLANT:Material que impedeix el pas del corrent elctric.- SUBSTNCIES COVALENT ATMIQUES: Cermiques.- SUSTNCIES COVALENTS MOLECULARS: Plstics.</p></li><li><p>FENMENSPOLARITZACI DE DIELCTRICS Creen un camp en sentit contrari del que li produeix la polaritzaci.</p></li><li><p>CONDENSADORS</p></li><li><p>APLICACIONS CONDENSADORS:Flashes de les cmeres de fotos:</p><p>Teclat dels ordenadors:</p><p>Circuts de sintonitzaci de TVi rdio</p><p>Desfibrilador: Emmagatzema 360 J que allibera en 2ms.</p></li><li><p>PLAQUES DEFLECTORESMOVIMENT DE CRREGUES DINS CAMPS ELCTRICS.</p><p>FUNCIONAMENT I CLCULS</p></li><li><p>APLICACIONSOSCILOSCOPI:</p><p>TV antigues:</p><p>ACCELERADOR DE PARTCULES</p></li><li><p>ANALOGIES ENTRE EL CAMP ELCTRIC I EL GRAVITATORI</p><p>Sn camps de fora centrals creats per un ente amb magnitud escalar, massa i crrega.Les lnies de camp sn obertes i amb simetria radial.Sn camps conservatius: W = - EpLa intensitat de camp s: a la causa que el crea. 1/ al quadrat de la distncia</p></li><li><p>DIFERNCIES ENTRE EL CAMP ELCTRIC I EL GRAVITATORIAl camp gravitatori les forces sn sempre atractives, en canvi al camp elctric sn atractives i repulsives.Al c.E. les lnies de camp surten de les crregues positives i acaben en les negatives, en canvi al c.g. les lnies assenyalen la massa.</p></li><li><p>El c.g. no depn del medi al que estigui: G = 6,6710-11 Nm2kg-2El c.E. s depn del medi al que actu.K = 1/4 Nm2C-2La fora elctrica s molt ms fort que la gravitatria.A distncies atmiques i moleculars predomina la fora elctrica.A distncies molt grans predomina la fora gravitatria. </p></li><li><p>Rosa M Rodrguez Garca-Caro</p><p>Professora de fsica i qumica</p><p>IES ALCDIA</p><p>ALCDIA (MALLORCA)</p></li></ul>