Filosofia i ciutadania 1r Batxillerat - TINET Filosofia i ciutadania – 1r batxillerat 5 argumentaciأ³

  • View
    6

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Filosofia i ciutadania 1r Batxillerat - TINET Filosofia i ciutadania – 1r batxillerat 5...

  • Filosofia i ciutadania

    1r Batxillerat

    Institut Torredembarra

    1. Argumentar 2. Els problemes de la filosofia 3. L’ésser humà 4. El coneixement 5. Déu 6. La societat

    professor Ambròs Domingo

  • Filosofia i ciutadania – 1r batxillerat

    1

    Índex

    1. Argumentar...................................................................................................................... 3

    1.1. Elements bàsics en l’argumentació: validesa i solidesa ........................... 4

    1.2. El llenguatge de la lògica ........................................................................ 12

    1.3. Tipus de raonaments .............................................................................. 20

    Com seguir ..................................................................................................... 28

    2. Els problemes de la filosofia .......................................................................................... 29 2.1 Què és la filosofia?................................................................................... 29

    2.2 Filòsofs o científics? ................................................................................. 31

    2.3 Filòsofs, però no científics; científics, però no filòsofs............................ 34

    2.4. Els temes de la filosofia .......................................................................... 44

    3. L’ésser humà.................................................................................................................. 49 3.1. El dualisme: cos i ànima.......................................................................... 52

    3.2. Plató i l’ànima ......................................................................................... 53

    3.3. Descartes i la ment ................................................................................. 58

    3.4. Ment i cos: dualisme versus monisme ................................................... 63

    4. El coneixement .............................................................................................................. 71 4.1. La veritat ................................................................................................. 74

    4.2. Actituds davant del coneixement........................................................... 78

    4.3. Hi ha coneixement en les ciències?........................................................ 88

    5. Déu............................................................................................................................... 121 5.1. Què entenem per Déu? ........................................................................ 121

    5.2. Proves de l’existència de Déu............................................................... 125

    5.3. Creure en l’existència de Déu............................................................... 133

    6. La societat: política i ètica ........................................................................................... 145

  • Filosofia i ciutadania – 1r batxillerat

    3

    1. Argumentar Considerem el següent diàleg:

    Professora: Eloi, has suspès l’assignatura. Eloi: Però, per què he suspès? Professora: Perquè sí.

    Molt probablement l’Eloi no se sentirà satisfet amb la resposta que li han donat. És possible que hagi suspès l’assignatura perquè l’hagin enxampat copiant a l’examen, o perquè no hagi sabut respondre correctament al que li demanaven, o perquè les respostes que ha proporcionat no hagin estat suficient, o per múltiples altres raons, però la qüestió és que la resposta de la professora, ‘perquè sí’, no constitueix en si mateixa cap raó. En aquest cas és assenyat que l’Eloi insisteixi i demani alguna cosa com ara la següent:

    Eloi: Disculpi’m vostè, però ‘perquè sí’ no és una raó; digui’m, si us plau, per què he suspès

    l’assignatura?

    Podria, d’altra banda, succeir que la resposta de la professora sí aportés raons, però que aquestes raons no fossin pertinents per a allò que pretenen justificar. Per exemple, a la pregunta de l’Eloi la professora podria haver respost de qualsevol de les següents maneres:

    Professora: Perquè és l’últim examen que vaig corregir, i sempre suspenc l’últim examen que

    corregeixo. Professora: Perquè he escrit una ‘S’ de ‘suspès’ a la casella de la teva nota. Professora: Perquè vaig llençar a l’aire una moneda i va sortir creu, sempre suspenc quan surt creu.

    Ara bé, cap d’aquestes raons, encara que de fet puguin ser les raons que van conduir a la professora a posar la nota, les considerà raons pertinents l’Eloi –ni tampoc nosaltres! Al capdavall, allò que compta com a raons per suspendre un examen ha de tenir a veure, pensem, amb les raons pròpies de l’avaluació d’un examen, això és, amb mostrar un coneixement suficient dels continguts, articular de manera coherent la resposta, etcètera.

    Sembla, per tant, que, almenys en el cas de la professora, donar raons de per què ha posat una nota i no una altra no és cosa de poca importància.

    Qui ha de donar raons?

    El fet de proporcionar raons que justifiquin una conducta no és exclusiu de la professora, sinó que és força corrent a la vida quotidiana. La professora ha de donar raons que justifiquin la nota que ha posat a l’examen; l’alumne ha de donar raons que donin compte del seu retard, o de per què no ha estudiat prou; el polític ha de donar raons de per què s’apugen els impostos; el cuiner ha de donar raons de per què hi ha una mosca a la sopa; i així successivament. En realitat les persones requerim contínuament raons de les nostres conductes; però no únicament de les nostres conductes, sinó que també –i sobretot– requerim raons en l’àmbit del coneixement.

    Aquí tenim dos exemples de l’àmbit del coneixement. A principis del segle XV Copèrnic proclamà, contra l’opinió acceptada per la immensa majoria de científics de l’època, que el Sol, i no pas la Terra, era el centre de l’univers. A principis del segle XVII Galileu sostingué,

    Filosofia i Ciutadania – 1r batxillerat

    4

    contra les tesis que fins aleshores s’acceptaven, que el nombre de planetes era 5. El que és important ara no és que Copèrnic i Galileu fessin aquestes afirmacions, ni tan sols que les afirmacions en qüestió siguin vertaderes o falses, sinó que fessin aquestes afirmacions prenent com a suport determinades observacions i determinats càlculs basats en aquestes observacions. Dit d’una altra manera, el que és important és que donessin raons pertinents en favor d’allò que afirmaven.

    Així, Copèrnic no va dir simplement ‘El Sol, i no pas la Terra, és el centre de l’univers’, sinó que va dir ‘El Sol, i no pas la Terra, és el centre de l’Univers, perquè ...’ i aquí va adduir les raons que tenia per fer aquesta afirmació, raons que es basaven en les seves observacions empíriques. Galileu no va dir ‘El nombre de planetes és 5’, sinó que va dir ‘El nombre de planetes és 5, perquè...’ i aquí va adduir les raons que tenia per fer aquesta afirmació, raons que es basaven en les seves observacions de la Via

    Galileu havia descobert les quatre llunes principals de Júpiter

    Làctia a través del telescopi, en la descoberta dels satèl·lits de Júpiter, etcètera. Així doncs, Copèrnic i Galileu apel·laven a raons, i per això diem que les seves afirmacions eren afirmacions argumentades.

    Exercici 1.1 Posa un exemple d’una opinió que sigui argumentada i un altre d’una opinió que no sigui argumentada. Exercici 1.2 Digues en quins casos l’afirmació subratllada està argumentada. En cas que l’afirmació estigui argumentada, digues quina és la informació de la qual es parteix per arribar a fer l’afirmació subratllada en qüestió. Observa que en ocasions hi haurà informació que no estarà explícita i que hauràs de posar de manifest. 1. Tots els ciutadans han de seguir les lleis pròpies del país en el qual viuen. 2. En els països amb més delinqüència el nivell educatiu de la població és molt alt; per tant, no hem de

    millorar el nivell educatiu dels joves. 3. Conduir de pressa és bo; si es condueix de pressa arribem abans als llocs on volem anar, perdem menys

    temps, i a ningú no li agrada perdre temps. 4. Els egipcis construïen Piràmides; avui dia construïm gratacels. 5. A l’institut les classes comencen a 2/4 de 9 del matí; però a l’escola de primària les classes comencen a

    les 9. 6. Com menys fregament tinguin dues superfícies, menys resistència es produeix; per això els cotxes porten

    rodes. Exercici 1.3 Vas al metge perquè et visiti i et prescriu un medicament. ¿Diries que el metge té raons per prescriure’t el medicament que et prescriu? Per què? Justifica la teva resposta. Exercici 1.4 En el mateix cas anterior, et visiten dos metges diferents i et fan dos diagnòstics diferents (i contradictoris). Assumint que tots dos tenen raons per donar-te el diagnòstic que et donen, què creus que pot haver passat? Justifica suficientment la teva resposta.

    1.1. Elements bàsics en l’argumentació: validesa i solidesa

    No totes les argumentacions són bones argumentacions. Hi ha argumentacions bones i argumentacions dolentes. A l’hora de determinar si una argumentació és una bona