Economia 1r de Batxillerat Tema 12 I 14

  • Published on
    11-Feb-2017

  • View
    118

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

TEMA 12:El Diner s un mitj de canvi o pagament-cobrament generalment acceptat.El diner fiduciari es basa en la confiana que tenim les persones a poder utilitzar-lo com a mitj de canvi generalment acceptat per tothom.FUNCIONS DEL DINER:1. Mitj de canvi. Grcies al diner es simplifica el problema dajustar les ofertes i demandes, sempre que es disposi de prou quantitat.2. Dipsit de valor. Permet al seu possedor decidir si el vol utilitzar o emmagatzemar.3. Unitat de compte com. s una vara amb qu es pot mesurar el valor de les coses.LA DEMANDA DEL DINER:El diner t un valor indirecte: noms s til quan ens desfem i el canviem pels bns i serveis que necessitem. Els factors que sha de tenir en compte sn:1. El nivell mitj de preus: Quan els preus varien, els desitjos de liquiditat de les persones o de les famlies poden alterar-se.2. La renda o riquesa: Un augment de la renda o riquesa incrementa el poder adquisitiu de les persones, per tant, tamb augmenta la seva demanda de bns normals o de luxe.3. El preu del diner: El tipus dinters del mercat i la demanda de diner sn inversament proporcionals. 4. El risc: Les persones evitem el risc, per aix, com ms arriscat sigui el rendiment dels actius alternatius al diner, ms ser la quantitat de diner demandat.EL PREU DEL DINER:Linters o preu del diner s el pagament pel lloguer del capital rebut en concepte de prstec. Els factors que shan de tenir en compte sn: 1. Risc de loperaci: Quan es concedeix un prstec, hi ha la possibilitat de que no sigui tornat, aix que cal tenir en compte es caracterstiques a lhora de fiar el tipus dinters. 2. Liquiditat: La capacitat dels actius per convertir-se en diner legal sense perdre gaireb part del seu valor.3. Durada del prstec: Com ms llarg s el perode de concessi dun prstec, ms difcil s fer front a la devoluci. Com ms duri, ms alt s el tipus dinters.

CLASSES DEL DINER FUNCIONARI:1. El diner legal: constitut per els bitllets i monedes emesos per una instituci competent, i que s el que circula en una economia. 2. El diner bancari: s el que figura anotat en diferents tipus de suport per que, nomes existeix virtualment perqu s al banc.CLASSES DE DIPSIT:1. Dipsit a la vista o destalvi: Disposici immediata del diner2. Dipsit a termini fix o importacions: Comproms de mantenir el diner durant un termini determinat a canvi duna remuneraci.DINER EN LECONOMIA:Un agregat monetari s una magnitud que agrupa diverses classes de diner. M1: Efectiu a les mans del pbic + Dipsits a la vista M2: M1 + Dipsits destalvi M3: M2 + Dipsits a termini ALP: (Altres lquids a les mans del pblic) M3 + OAL ELS BANCS I LA CREACI DE DINER BANCARI:Lactivitat bancria consisteix a captar diner legal dels estalviadors per a prestar-lo als agents econmics que necessitin finanament.La reserva fraccionria s el percentatge de diners que (calculat sobre el total de dipsits rebuts) mant el banc inactiu per fer front a les possibles retirades de diners dels seus clients. El banc central s una entitat pblica i independent del poder poltic que controla i supervisa el funcionament del sistema bancari.El coeficient legal de caixa s el percentatge de diner legal que per imposici del BC, mantenen inactiu els bancs per fer front a les possibles retirades de diners dels seus clients i per raons dinters general. CREACI DE DINER BANCARI:-Els bancs poden concedir prstecs o fer inversions mentre que no inverteixin ms del que han rebut. A ms, han de mantenir inactiu un percentatge dels dipsits en concepte de reserves per fer front a possibles retirades de fons. -La capacitat del sistema bancari per a crear diner descansa en el seu sistema de reserves friccionaries. La multiplicaci del diner bancari consisteix en lincrement de diner legal dins el sistema bancari en fer un dipsit inicial.

La creaci del diner es concreta en dos passos:A. El BCE posa en circulaci una quantitat de diner legal en bitllets i monedes.B. El sistema bancari, en concedir prstecs, multiplica el diner legal rebut, perqu funciona mitjanant anotacions i compte.LA POLTICA MONETRIA:La poltica monetria s el conjunt de mesures reses pel BCE per assolir els objectius sobre lautoritat monetria mitjanant lampliaci o reducci de la quantitat de diner en circulaci i lalteraci del preu del diner. -Objectiu del BCE: controlar linflaci (0% 2%) per tenir PIB i plena ocupaci.Tipus de poltica econmica Variables dactuaciObjectius econmics

Poltica monetria

-Quantitat de diner en circulaci-Preu del diner-Control de la inflaci-Plena ocupaci

TIPUS DE PLTICA MONETRIA:-INSTRUMENTS MONETRIS:1. Reserves mnimes incrementa o redueix la liquiditat del sistema bancari. Obliga a les entitats de crdit a mantenir un coeficient de caixa.2. Operacions de mercat obert: Instrument principal. Controlar el preu del diner i gestionar els diners en circulaci. El tipus dinters que marca el BCE s el referent principal per a leconomia. 3. Facilitats permanents: Sn facilitats de liquiditat que reben els bancs comercials del BC del seu propi pas, mitjanant operacions de concedir crdits o absorci de dipsits. -EFECTES SOBRE LECONOMIA:1. La quantitat de diner en circulaci2. El preu del dinerExpansiva:

Restrictiva: TEMA 14:EL COMER INTERNACIONAL:La necessitat de comerciar amb altres pasos s lobtenci de bns i serveis que no disposa el propi pas. T els factors segents:1. Els costos de producci: que depenen de la dotaci de recursos productius, com la tecnologia, que influeixen sobre els preus de venda als quals oferir els diversos bns i serveis. 2. La demanda: propicia el comer internacional, ja que en la prctica s molt difcil que un sol pas aconsegueixi produir tot el que cal per satisfer les preferncies dels habitants. Tot aix engloba les relacions econmiques internacionals en el seu conjunt.El territori duaner s una zona geogrfica on hi ha lliure circulaci de mercaderies i que no t per qu coincidir amb les fronteres poltiques dun pas.Comer internacional: Sn les relacions internacionals en el seu conjunt entre diversos territoris duaners. Exportaci- importaciComer exterior: Sn les relacions internacionals dutes a terme dins un mateix territori duaner. Adquisici intracomunitria. Lintercanvi s permetre la divisi del treball i lespecialitzaci dels pasos en la producci duns quants bns i serveis especfics, aix produeix ms eficincia. Teoria de lavantatge comparatiu illustra que els pasos intenten especialitzar-se en la producci daquells bns i serveis que poden intercanviar de manera ms eficient en el mercat internacional. Hi ha pasos que es beneficien ms que daltres de lestabliment de relacions comercials, la qual cosa ha donat lloc al naixement daltres plantejaments com: lliure comer i proteccionisme. EL PROTECCIONISMEProteccionisme s el conjunt dactuacions que tenen com a objecte restringir lentrada de productes estrangers per tal de protegir la prpia indstria.

MESURES DE PROTECCIONISTES:1. Protecci dindstries considerades estratgiques per a linters pblic. 2. Foment de la industrialitzaci i a creaci docupaci. Dos objectius:-Substituir productes estrangers per nacionals-Augmentar la renda nacional amb els beneficis empresarials i els salaris dels treballadors.3. Desenvolupament dindstries emergents (noves). Hi ha factors que necessiten un temps de desenvolupament com: la tecnologia, la productivitat...4. La recaptaci de diners. Cobrament de diners a les empreses importadores per part de les autoritats dun pas duaner que cont una font dingressos important.Mesures ms freqents per frenar les importacions de productes daltres pasos:1. Gravar amb impostos les importacions. Els impostos sobre les duanes sanomenen aranzels i tenen com objectiu encarir els productes estrangers per competir amb els nacionals i que no nentrin tantes quantitats.2. Fixar quotes o contingents limitats de productes estrangers. Posar limitacions a les quantitats que es poden importar de determinats bns.3. Establir poltiques comercials i industrials que afavoreixin les indstries nacionals i la seva expansi. Aix les empreses nacionals competeixen amb avantatge amb les empreses estrangeres.4. Barreres no aranzelries. Amb aquestes mesures posen traves a les importacions.LA RELAI REAL DINTERCANVI:La relaci real dintercanvi (RRI) s la posici relativa dun pas enfront daquells altres amb qu comercia. Per saber si la relaci millora o empitjora es compara a variaci del preu dels productes que simporten amb la variaci del preu del que sexporten.EL LLIURE COMER:El lliure comer es concreta en labsncia de barreres comercials entre els pasos, aix permet portar a la prctica la idea sobre la qual es fonamenta la teoria de lavantatge comparatiu. Els arguments a favor del lliure comer sn:

1. Ms eficincia dels recursos productius. Quan un pas sespecialitza en aquells bns que li reporten un avantatge comparatiu sobre la resta dels pasos i augmenten les seves possibilitats de producci.2. Increment i foment de la competncia. A causa de lentrada al mercat dempreses estrangeres, les empreses del pas han de tornar-se ms eficients si no volen perdre quota de mercat.3. Ms varietat i quantitat de bns i serveis. Sense el comer internacional molts productes no existirien series escassos.4. xit deconomies descala. Aprofitar les economies descala fa que els mercats siguin ms amplis, perqu cal augmentar la producci per reduir els costos.

Recommended

View more >