ECONOMIA TEMA 6 I 8:

EL MERCAT I LA COMPETÈNCIA:

El mercat és un lloc físic o interactiu on hi ha compradors i venedors, per fer un intercanvi de béns i serveis a canvi de diner.

TIPUS DE MERCATS:

Mercat de competència perfecte: és aquella en que tots els béns i serveis s’intercanvien voluntàriament per diners al preu fixat pel mercat, gràcies al lliure funcionament de d’oferta i demanda.

Mercat de competència imperfecte: es quan una o més empreses poden influir sobre el preu, de tal manera que com menor sigui el nombre d’empreses existents, més gran serà la seva capacitat per influir sobre el preu.

COMPÈTENCIA IMERFECTA:

Monopoli: És el cas extrem de la competència imperfecta, i es caracteritza per l’absència de competència. Una única empresa ofereix tot el bé o servei i per tat té plena capacitat per influir sobre el preu i a quantitat a produir. Ex: Renfe, Telefónica, autopistes, autobusos de Girona, Servei d’aigua de Girona...

Oligopolis: És un mercat on operen poques empreses que són prou grans per incidir obre el preu si alguna d’aquestes decideix variar la seva oferta.Ex: Companyies telefòniques i aèries, petroli, bancs, cotxes...

Competència monopolística: És quan hi ha moltes empreses que fereixen productes similars amb la mateixa funció utilitat, però entre elles n’hi ha una o poques que han aconseguit fer del seu producte una diferenciació especifica que fidelitza una clientela.Ex: Coca-cola, marques de roba, detergents...

CRITERIS PER CLASSFICAR EL MERCAT:

-Grau de concentració: El nombre d’empreses que son presents en el mercat. Com més venedors, menor grau de concentració. Com més gran és la concentració d’empreses, més gran és la influència que poden exercir sobre el preu del bé que produeixen.

-Influència sobre el preu: El venedors influeixen sobre el preu, contradient el que deia Adam Smith amb la seva metàfora de la mà invisible, perquè segons el el mercat ideal és el de la competència perfecta.

CRITERIS:

Grau d’homogeneïtat: és quan els productes del mercat són intercanviables, cadascun es pot substituir per un altre ja que no hi ha diferències en la qualitat, el disseny o la funció. Ex: La gasolina

Inestabilitat de la competència: Fa referencia a la tensió amb que lluiten les empreses dins del mercat per vendre més, com les diferents polítiques comercials. Les polítiques comercials consisteixen en costoses campanyes publicitàries en els mitjans de comunicació .

Grau de transparència: És la quantitat d’informació que tenen tant venedors com compradors sobre el preu al qual fan totes les transaccions d’un producte.

Llibertat d’entrada i sortida: Els obstacles amb què es troba una empresa per accedir o per sortir d’un mercat on ja no hi ha altres empreses (barreres)

LES BARRERES D’UN MERCAT:

Barreres d’entrada: Són factors que impedeixen o dificulten l’entrada a noves empreses en un mercat.-Avantatges en costos: Si una empresa es capaç de produir més barat que qualsevol altre empresa del sector, podrà també oferir el producte preu de venda més baix.Aquest avantatge espot aconseguir: Temps en el mercat, tecnologia superior, economies d’escala...-Diferenciació del producte: Es produeix quan la qualitat, el disseny o la funció dels productes fidelitzen al consumidor. Perquè el consumidor apreciï aquesta empresa requereix fortes inversions en publicitat.-Inversions de capital: Certs tipus d’empreses que al principi necessiten inversions molt grans i provoquen una barrera d’entrada molt difícil de superar. Típic d’empreses industrials, de construcció o d’automòbils.

Barreres de sortida: Són els costos que té una empresa per sortir del mercat o les pèrdues per no recuperar allò invertit.

Quota de mercat = X 100

MERCAT COMPETÈNCIA PERFECTA

Mercat on hi ha moltes empreses, normalment petites. La producció és barata i el producte que es ven és homogeni.

-Producció barata: Produir no és car: Les inversions de béns de producció són petites i la tecnologia sol ser accessible.-Mercat homogeni: No hi ha diferencies en la qualitat, el disseny o les prestacions dels productes des diversos fabricants. La marca o la garantia del fabricant no són rellevants.

En aquest tipus de mercat hi ha transparència de preus, perquè tan venedors com compradors mouen tota la informació sobre els preus a què es venen els productes en el mercat.

Característiques:

Moltes empreses petites Cap influencia sobre el preu Productes homogenis Competència molt forta Grau de transferència total No hi ha barres d’entrada ni de sortida

L’EVOLUCIÓ:

-Creixement: Quan els venedors obtenen molts beneficis i entren en el mercat nous productors o venedors que imiten les empreses que ja hi son.

-Saturació: És produeix una saturació de la demanda, un excés d’oferta i els venedors baixen preus per dona sortida als excedents, en conseqüència, els beneficis es redueixen.

-Estancament: Algunes empreses abandonen el mercat per causa de l’excés d’oferta i les altres busquen noves fórmules que els permetin continuar en el mercat. Els preus tornen a baixar.

-Estabilització: Són les empreses supervivents que recuperen la clientela i els beneficis.

No té sentit invertir en publicitat perquè es productes són molt semblants.

EL MONOPOLI:

És una única empresa que cobreix tota la demanda i gaudeix de plena capacitat per decidir quant produeix i a quin preu. Les seves barreres d’entrada són:

Accés en exclusiva a un recurs: L’empresa que controli un factor de producció imprescindible per obtenir un bé o servei serà l’única capaç d’oferir-ho. Ex: Aigua, gas, petroli...

Existència: Segons tinguin origen privat o públic, els drets es classifiquen en:-Patents: Protecció legal d’un invent aplicable a la indústria que permet explotar-lo en exclusiva durant un temps determinat. Ex: Les farmàcies, Chupa-chups...-Concessions administratives: Consisteix en que a canvi d’un pagament i que es compleixin una sèrie de condicions que garanteixin el bon funcionament de l’activitat, l’estat cedeix temporalment l’explotació d’aquest dret a una empresa privada. Ex: Autopistes, busos..

Naturalesa del servei prestat: A vegades, l’ús d’un servei, desaconsella que hi hagin varies empreses que el portin al mercat, degut al malbaratament de recursos. Ex: Renfe (Transport de viatgers) Quan una única empresa redueix els costos del subministrament s’anomena monopoli natural.

Avantatge en costos: Quan hi ha empreses molt grans, que poden produir a un cost molt més petit que altres empreses del mercat.

FUNCIONAMENT DEL MONOPOLIS:

Les empreses monopolistes solen produir una quantitat menor del que el mercat demanda, per poder tenir els preus artificialment alts. Poden arribar a ser abusives i perjudicials per els consumidors. Per evitar situacions d’abús de poder, els països es defensen amb lleis antimonopoli i els tribunals per a la defensa de la lliure competència.

L’OLIGOPOLI:

Característiques:

Poques empreses: Quotes de mercat molt altes, això influeix a les decisions de es altres empreses.

Mercat homogeni: Productes similars que satisfan la mateixa necessitat i que són intercanviables entre sí.

Fortes inversions del capital (barrera d’entrada): La producció de béns i serveis en aquests tipus de mercats, requereix inversions i tecnologies que només estan a l’abast de grans empreses.

Influència gran sobre el preu, competència molt forta en el mercat, llibertat d’entrada i sortida...

FUNCIONAMENT:

Col·lusió: qualsevol acord que menyscabi la lliure competència entre les empreses.

Sense col·lusió→ intentar crear estratègies en el mercat, per crear molt competència en e mercat. Estratègies com:

Polítiques comercials d’anticipació: Esbrinar les accions de la seva competència i actuar en conseqüència.

Guerres de preus: Si una empresa redueix els preus i les altres empreses no ho fan, augmenten els seus ingressos a costa dels altres. Ex: Les companyies telefòniques.

Lideratge de preus: Quan hi ha una empresa líder que fixa els preus i les condicions i les altres empreses les accepten.

Amb col·lusió→ Les empreses cooperen en comptes de competir entre si, així formen un càrtel. S’aconsegueix amb acords per fixar preus, distribuir el mercat o limitar l producció. Estratègies com:

Competència sense preus: Les empreses competeixen en disseny, qualitat o algun altre factor, però respecten un preu acordat.

Repartiment de mercat: El mercat es reparteix en parts iguals o per zones geogràfiques.

COMPETÈNCIA MONOPOLISTICA:

És quan hi ha moltes empreses que ofereixen productes similars, però entre elles n’hi ha una o poques que han aconseguit fer de seu producte una diferenciació específica que fidelitza clientela. Tenen certa influència sobre el preu.

Característiques:

Moltes empreses: Tot i que la quota de mercat sigui petita, es superior a la que tenen les empreses de competència perfecta. Tenen marge per pujar el preu.

Diferenciació del producte: Els productes satisfan la mateixa necessitat però no són substitutius els uns dels altres, ja que hi ha diferents qualitats, dissenys, marques...

Quan el producte no és homogeni i té alguna característica que el distingeix dels altres s’anomena diferenciació del producte.

El funcionament és senzill: Mitjançant la publicitat, les empreses diferencien es seus productes perquè el consumidor pagui més del que pagaria per els altres.

Diccionari:

Economia d’escala: S’assoleixen en repartir els costos fixos entre més quantitat de productes.

LES LIMITACIONS DEL MERCAT:

Un error és una conseqüència negativa del funcionament del mercat i es produeix quan aquest no és eficient en l’assignació dels recursos disponibles.

Errors principals són:

La inestabilitat dels cercles econòmics L’existència des béns públics Les externalitats La competència imperfecta La distribució desigual de la renda

LA INESTABILITAT DELS CICLES ECONÒMICS:

Els cicles econòmics són fluctuacions de l’activitat econòmica en fases alternes d’expansió i recessió.

La inestabilitat cíclica és quan el valor en la producció de béns i serveis disminueix i després al final de la fase de recessió segueix una alta d’expansió, i així successivament.

En l’època de recessió, l’Estat pot adoptar dues postures:

No intervenir-hi: confiant que el mercat surti per si sol de la crisi i l’activitat econòmica torni a expandir-se.

Intervenir-hi: Consumint o produint béns i serveis. L’Estat fa créixer artificialment els nivells d’activitat econòmica per compensar la manca de demanda privada de béns i serveis.

INTERVENCIÓ DE L’ESTAT:

La política econòmica és el conjunt de mesures i instruments que utilitza l’Estat per intervenir en l’activitat econòmica i intentar afavorir a marxa del país.

L’EXISTÈNCIA DE BÉNS PÚBLICS:

Els béns no rendibles són béns que no són rendibles per un inversor particular, però sí que ho són per al país, ja que no es pot impedir que les persones que no els han pagat, els utilitzin.

INTERVENCIÓ DE L’ESTAT:

L’estat proporciona un altre tipus de béns i serveis que han de ser gestionats directament per l’administració pública, com l’exèrcit o a política

Producció pròpia: (Justícia, política, exèrcit, educació..) Adquirint per empreses privades: per distribuir-los gratuïtament per la població

(enllumenat, carreteres, ponts...) Subvencionant-ne parcialment l’adquisició: (Sanitat, habitatges socials...)

LES EXTERNALITATS:

Són costos interns que l’empresa suporta en desenvolupar a seva activitat econòmica però en molts casos l’activitat econòmica té conseqüències negatives.

Són costos externs suportats sense compensació per persones alienes a l’empresa com a conseqüència de l’activitat d’aquesta.

-Cost extern: cost d’una activitat econòmica que recau sobre persones diferents de les que fan aquesta activitat.

-Beneficis externs: Efectes beneficiosos per a altres empreses o particulars diferents de les que fan aquesta activitat.

-Les externalitats són conseqüències de l’activitat econòmica que afecten persones diferents de les que duen a terme l’activitat, i no tenen reflex en els preus des béns i serveis produïts.

INTERVENCIÓ DEL SECTOR PÚBLIC ( POLITICA MEDIAMBIENTAL)

El govern utilitza diversos instruments per reduir la contaminació:

Llindars màxims: Determinar uns límits que marquen la màxima contaminació que una empresa està autoritzada a causar, de tal manera que si els sobrepassen siguin sancionats.

Impostos unitaris: La quantitat unitària està en relació directa amb el que es contamina.

Llicències de contaminació: Per poder contaminar cal obtenir una llicència en què s’especifica el límit d’emissió de les diverses substàncies contaminants.

COMPETÈNCIA IMPERFECTA:

Avantatges de la lliure competència:

Estimula la innovació i el progrés tecnològic, com a conseqüència de la recerca de mitjans més eficients per produir.

Permet l’accés del públic en general a un nombre més gran de béns i serveis, gràcies a la reducció de preus.

Fa que augmentin els salaris reals dels treballadors en baixar els preus dels béns i serveis.

Facilita l’accés al mercat noves empreses, i es crea ocupació.

INTERVECIÓ DEL SECTOR PÚBLIC (defensa de la lliure competència)

L’Estat intervé a través de la Comissió Nacional de la Competència, que té les funcions següents:

Instrucció i resolució dels procediments en matèria de defensa de la competència. Arbitratge, competències consultives i tasques de promoció de la competència en els

mercats. Foment de la transparència de les seves actuacions i responsabilitat enfront de la

societat. Elaboració d’informes sobre la situació de competència als mercats i anàlisi i avaluació

dels efectes de la concessió d’ajudes públiques.

LA REDISTIBUCIÓ DESIGUAL DE LA RENDA:

Les persones amb les rendes és altes representen un percentatge mínim en el conjunt de la societat, de manera que, si el sector públic no intervingués, el mercat només satisfaria les necessitats dels que tenen més i oblidarien les desigualtats econòmiques.

Per aquesta raó s’ha exigit al sector públic ha corregir aquesta desigualtat amb la solidaritat.

La redistribució de la Renda: és com es coneix el procés en el qual l’Estat torna a distribuir, d’acord amb el principi d’equitat, fons que prèviament van ser assignats pel mercat a ciutadans amb una alta capacitat econòmica.

Diccionari:

Equitat: Intenta corregir els errors del mercat i es pretén la igualtat d’oportunitats per empreses i famílies.

Estat del benestar: Un cas particular del sistema d’economia mixta caracteritzat per reconeixement d’una sèrie de drets bàsics per a tota la població.

Prestacions Universals: S’ofereixen a tota la població gratuïtament, només cal que el benefici les sol·liciti.

Prestacions contribuïdes: Que gaudeixen aquelles que han cotitzat una sèrie de quotes a la SS durant un temps determinat.

Prestacions Socials: Són les més solidàries, ja que els seus beneficiaris són col·lectius que tenen escassos recursos per als quals es destinen ajudes a menjadors socials, habitatges de protecció...

ERROR DEL MERCAT INTERVENCIÓ DE L’ESTATInestabilitat dels cicles econòmics Política econòmica (funció estabilitzadora)Escassetat de béns no rendibles Subministrament de béns públicsExternalitats negatives Política mediambientalCompetència perfecte Lleis antimonopoli per a la defensa de la lliure

competènciaDistribució de la renda Política econòmica (Funció redistribuïdora de

la renda)